L'Olivera Casa Rural

Historia

La casa pertany al patrimoni de la Masia Ca n’Oliveró. La Masia consta en el cens del 1752, apareix com a propietari Jaume Oliveró.
L’edifici actual podria tenir els seus orígens al segle XVII, i sembla haver sofert unes reformes importants al segle XIX. va ser llavors va construir l’OLIVERA a les casetes de Ca n’Oliveró pel fill Vicenç Torres Amat.

Primerament va ser utilitzada com vivienda i  anys després pels masovers de la Masia. En ella hi vivien tres generacions juntes,(avis,pares i fills) a mes es feien el vi amb la seva premsa, els cubs i  el celler, la granja de porcs i ovelles, l’estable per animals de conreu, la pallissa i el rebost amb el pernil, les botifarres i tomàquets penjats i “el frito” (carn macerada). Sempre hi havia el porró de vi sobre la taula i el canti a l’entrada de la casa amb aigua ben fresca. Encara es poden veure els ganxos que hi ha a l’actual menjador i cuina que es feien servir per a penjar el llum d’oli.

Persones,histories i projectes ens envolten fins el dia el dia d’avui.On la proximitat amb els nostres clients és la fidelitat més gran cap a ells.

Filosofia

En el moment de plantejar-me fer la remodelació de la casa i transformar-la en “casa rural / espai salut tenia diversos elements a destacar. Volia oferir un espai acollidor, on la gent és trobes bé, relaxada, els recordés la casa de l’avi o la dels padrins que tenien al poble. Per un altre costat volia crear uns espais on satisfer les necessitats actuals.(espais per a celebracions, esdeveniments, reunions). El funcionament de la casa havia de ser sostenible i solidari amb l’entorn i amb les persones (com era abans), bàsics per la sostenibilitat i pel futur de les noves generacions.

Volia oferir espais per a les famílies, per a empreses, per a entitats on poguessin utilitzar per a les seves celebracions.També crear un ambient on la gent pogués escollir, anar a caminar i observar els presseguers, les tomaqueres o la vinya i gaudir de l’entorn. Un altre element important era poder oferir a través de l’organització de visites a la finca o de tallers el coneixement de l’alimentació i conreu ecològic com també de creixement personal on pogués contribuir a la millora del cos i de la ment.